Per l'Antoni, el meu pare
i les passejades que fem junts.
Gaudir
de dies dolços,
de caminades
per paradisos
tan propers.
Gaudir
de caminades
de dies dolços
per paradisos
tan propers.
Gaudir
de caminades
per paradisos
de dies dolços
tan propers.
Gaudir
per paradisos
de caminades
de dies dolços
tan propers.
14 Pensaments:
ResponEliminaJesús M. Tibau ha dit...
l'ordre no altera la dolçor del resultat
dimecres, 7 / gener / 2009 17:21:00 CET
Cesc ha dit...
Una de les coses més tendres i agraïdes... un gest que mostra el setniment que hi ha rere seu...
dimecres, 7 / gener / 2009 19:30:00 CET
XeXu ha dit...
Caram, totes lliguen, i ben maco que queda!
dimecres, 7 / gener / 2009 19:50:00 CET
Striper ha dit...
M'ha fet recorda quant anava a buscar bolets amb el meu pare.
dimecres, 7 / gener / 2009 20:22:00 CET
Carme ha dit...
M'encanten aquestes combinacions de paraules. Totes queden genials.
dijous, 8 / gener / 2009 01:39:00 CET
Laura ha dit...
Quins versos més plens de sentit i quin ordre més ben lligat! Tens uns records preciosos per viure i recordar amb el teu pare...
dijous, 8 / gener / 2009 12:03:00 CET
Cèlia ha dit...
Gràcies per les vostres boniques paraules, he tingut la sort de retrobar el meu pare, ja no com a pare, sinó com a persona. Poder parlar de molts temes mentre caminem, la seva intel·ligència i sentit comú... i fer-ho en aquest petit i bonic país, pels camins on encara no arriba la refineria...(però sí veiem la seva torxa constant!).
divendres, 9 / gener / 2009 17:35:00 CET
Lliri blanc ha dit...
Son paraules precioses aquelles que regales al teu pare.Els instants que viviu junts quedaran per sempre com una obra dins el cor.
Una abraçada
divendres, 9 / gener / 2009 22:53:00 CET
Joan Martín ha dit...
El gust i el gaudir de discrets desplaçaments.
dissabte, 10 / gener / 2009 00:57:00 CET
onatge ha dit...
Passejades que es van fent
estampes al cel del futur.
Passejades per camins coneguts
i per les dreceres de la memòria.
Passejades amb somriures
a l'horitzó proper i llunyà.
Passejades pels sentiments
i el sol de la profunditat.
Una abraçada d'ara mateix.
onatge
dissabte, 10 / gener / 2009 17:44:00 CET
Margarida Aritzeta ha dit...
realment, el pare, paradís tan proper, no sempre el podem/sabem aprofitar. Quin goig, doncs, aquest joc poètic i aquest joc humà
dissabte, 10 / gener / 2009 20:30:00 CET
Abogada en Bcn ha dit...
quina sort poder gaudir d'aquests passejos i quins versos més preciosos!
diumenge, 11 / gener / 2009 01:26:00 CET
- assumpta - ha dit...
Gaudeix Cèlia de cadascún d'aquests tendres moments amb el teu pare !
M'has fet venir molts records ...
Gaudeix-ne i guardal's sempre en la caixa dels bons records. Em poso tova ...
diumenge, 11 / gener / 2009 01:58:00 CET
Jeroni Maleuff ha dit...
M'encanta.
Bon any!
dimarts, 13 / gener / 2009 19:18:00 CET