divendres, 9 de gener del 2009

PARADISOS FINALS

Fot. Àlida Guasch

Per l'Antoni, el meu pare

i les passejades que fem junts.


Gaudir

de dies dolços,

de caminades

per paradisos

tan propers.


Gaudir

de caminades

de dies dolços

per paradisos

tan propers.


Gaudir

de caminades

per paradisos

de dies dolços

tan propers.


Gaudir

per paradisos

de caminades

de dies dolços

tan propers.


1 comentari:

  1. 14 Pensaments:

    Jesús M. Tibau ha dit...

    l'ordre no altera la dolçor del resultat
    dimecres, 7 / gener / 2009 17:21:00 CET
    Cesc ha dit...

    Una de les coses més tendres i agraïdes... un gest que mostra el setniment que hi ha rere seu...
    dimecres, 7 / gener / 2009 19:30:00 CET
    XeXu ha dit...

    Caram, totes lliguen, i ben maco que queda!
    dimecres, 7 / gener / 2009 19:50:00 CET
    Striper ha dit...

    M'ha fet recorda quant anava a buscar bolets amb el meu pare.
    dimecres, 7 / gener / 2009 20:22:00 CET
    Carme ha dit...

    M'encanten aquestes combinacions de paraules. Totes queden genials.
    dijous, 8 / gener / 2009 01:39:00 CET
    Laura ha dit...

    Quins versos més plens de sentit i quin ordre més ben lligat! Tens uns records preciosos per viure i recordar amb el teu pare...
    dijous, 8 / gener / 2009 12:03:00 CET
    Cèlia ha dit...

    Gràcies per les vostres boniques paraules, he tingut la sort de retrobar el meu pare, ja no com a pare, sinó com a persona. Poder parlar de molts temes mentre caminem, la seva intel·ligència i sentit comú... i fer-ho en aquest petit i bonic país, pels camins on encara no arriba la refineria...(però sí veiem la seva torxa constant!).
    divendres, 9 / gener / 2009 17:35:00 CET
    Lliri blanc ha dit...

    Son paraules precioses aquelles que regales al teu pare.Els instants que viviu junts quedaran per sempre com una obra dins el cor.
    Una abraçada
    divendres, 9 / gener / 2009 22:53:00 CET
    Joan Martín ha dit...

    El gust i el gaudir de discrets desplaçaments.
    dissabte, 10 / gener / 2009 00:57:00 CET
    onatge ha dit...

    Passejades que es van fent
    estampes al cel del futur.

    Passejades per camins coneguts
    i per les dreceres de la memòria.

    Passejades amb somriures
    a l'horitzó proper i llunyà.

    Passejades pels sentiments
    i el sol de la profunditat.

    Una abraçada d'ara mateix.
    onatge
    dissabte, 10 / gener / 2009 17:44:00 CET
    Margarida Aritzeta ha dit...

    realment, el pare, paradís tan proper, no sempre el podem/sabem aprofitar. Quin goig, doncs, aquest joc poètic i aquest joc humà
    dissabte, 10 / gener / 2009 20:30:00 CET
    Abogada en Bcn ha dit...

    quina sort poder gaudir d'aquests passejos i quins versos més preciosos!
    diumenge, 11 / gener / 2009 01:26:00 CET
    - assumpta - ha dit...

    Gaudeix Cèlia de cadascún d'aquests tendres moments amb el teu pare !

    M'has fet venir molts records ...

    Gaudeix-ne i guardal's sempre en la caixa dels bons records. Em poso tova ...
    diumenge, 11 / gener / 2009 01:58:00 CET
    Jeroni Maleuff ha dit...

    M'encanta.
    Bon any!
    dimarts, 13 / gener / 2009 19:18:00 CET

    ResponElimina