dilluns, 15 de novembre de 2010

HUMOR VALLENC



Avui he rebut això i penso que és millor prendre's Valls amb sentit de l'humor que amb dramatisme. Som una societat plena d'interessos. Penso que  encara no sabem com ens hem de comportar, que no ens adonem que per sobreviure com a espècie cal ser més solidaris i pensar en la comunitat i no treure'n profits personals.
És el mal del món.I costa d'arrossegar tant d'egoisme!

dimecres, 7 de juliol de 2010

ESQUIROL A CA LA LLUNA

Fot. Cèlia (Ca la lluna)

Fa dies que el Joan l'havia vist a l'entrada del camí de casa, però des d'ahir, que em vaig posar a treballar al balconet del meu estudi (la wifi m'ho permet!), vaig començar a rebre una visita molt agradable, l'esquirolet!
Per fi jo també l'he vist! No es deixa fotografiar i se'n va quan sent el mínim soroll, però és bonic, bonic i em té el cor robat!
Quan pugui fer-li una foto millor i, de cara si pot ser, ja la penjaré.
Em sento molt afortunada poder compartir estonetes amb aquests veïns tan simpàtics, perquè enguany només em sentia acompanyada de vespes, formigues i mosquits!

dimecres, 25 de novembre de 2009

divendres, 2 d’octubre de 2009

DANSA DE TARDOR

Fot. Cèlia (Costa Brava)
Sobre l'aigua
plàstics i vaixells,

homes i velers,
gavines platejades,
rere els peixos lleugers,
onades musicals
amb so tènue
de migtemps,
i el reflex
d'un sol tardorenc
per avisar-nos
que el temps passa
i tot s'acaba.

dissabte, 29 d’agost de 2009

RATAPAXET, Ratpenat


Fot. Àlida (Ca la lluna)
S'ha despistat una mica i, pel que sembla, aquesta nit, sense adonar-nos ens ha entrat un ratapaxet dins de casa. Suposo que va ser a l'hora de sopar en entrar i sortir de dins cap a fora... L'hem trobat pel matí, a l'hora d'esmorzar. S'ha aferrat a la cortina del menjador i, tot i la nostra amabilitat en convidar-lo a sortir, no hi havia manera, així que, hem anat a buscar els guants de la cuina i l'Àlida, amb molt de compte l'ha deixat fora el jardí d'on ha sortit volant.
Això sí, quins xiscles donava!

dilluns, 13 de juliol de 2009

TRES LLÀGRIMES















Petites orquídies
germinen al cor
per baixar fins a la balç
en un crit blanc de pluja,
abocar l'ànima sense recança
i travessar el riu sense nom.

Tres pètals, tres sèpals,
tres llàgrimes.

dimecres, 8 de juliol de 2009

NO, GRÀCIES!

Fot. Joan (Ca la lluna)


Una altra trista notícia d'aquesta setmana que podeu llegir a canal solidari. Garoña encara perdurarà un parell d'anys més... Com pot ser possible? Ja tornem a ser amb allò dels interessos d'uns pocs que posen en perill la vida de molts!

VOLS DESCARREGAR-TE EL MANIFEST?

dilluns, 6 de juliol de 2009

PLATAFORMA SOM LO QUE SEMBREM

Fot. Cèlia (carrer del teatre, Valls)

Fa poc vaig rebre aquesta carta i trobo important continuar lluitant per la nostra salut i la nostra integritat. Si no vetllem naltros, qui ho farà?

El Joan diu que són granets de sorra dins la platja, jo no tinc gaire confiança en la nostra espècie perquè penso que hi ha un error de sèrie, però tinc fills i els estimo per sobre de la meva pròpia vida. Si puc fer alguna coseta pel seu món, pel nostre món...

----------------------------------------------------------------------------------------


Benvolguts/des,


El resultat de la votació sobre les esmenes presentades per PP, CiU i PSC perquè no s'admetés a tràmit la ILP sobre OGM ha estat favorable a les esmenes d'aquests tres partits per 95 (CiU, PSC-CpC, PP) vots a 35 (ERC, ICV i C's -2 diputats-) sobre els 130 presents a la cambra. Faltaven 5 diputats o no s'han posicionat a favor o en contra.

Després d'una trista defensa per part de Caterina Mieras (PSC) que argumenta la idea de progrés dels OGM, també era progrés l'ús de DDT, del panís Bt 176 i ara han quedat prohibits, i que hi havia elements de la ILP que no es podien legislar; cosa que contradiuen els mateixos serveis jurídics del Parlament, tal com ha afirmat Carmel Mòdol (ERC).

El pitjor paper l'ha donat Josep Grau (CiU), quan ha afirmat que a Catalunya hi ha OGM des de fa molts anys i ha exemplificat les varietats de blat Pané i ha parlat de les nectarines (barreja de pruna i prèssec) com a OGM. Sembla que Catalunya ha estat pionera amb els OGM.

Tanmateix, s'ha reconegut que hi ha dubtes sobre els OGM per part de tots els partits, ho ha evidenciat Pané d'ICV, però també Mieras (PSC) i Grau (CiU). Ha ERC ha basat el seu discurs en la necessitat que es debatés al Ple, igual com Antonio robles (Ciutadans). Tot i això, la valoració de postures "argumentades" que ha expressat Mòdol (ERC) sobre les exposicions de PP, PSC i CiU deixa molt que desitjar, potser el diputat hauria de revisar els arguments expressats, el debat es pot qualificar més aviat de trist, apagat, sense arguments, poc treballat i gens compromés.

Malauradament, no hem pogut sentir els consellers de sanitat (Geli), agricultura (Llena) o comerç, consum i indústria (Huguet); però sí hem pogut veure el conseller Llena amagant el cap sota la taula del seu escó i una magnífica defensa i discurs del nostre representant Alexis Inglada.

Finalment, si alguna s'ha evidenciat avui és el desconeixement complet dels polítics d'un aspecte tan transcendental com són els OGM i els seus efectes sobre l'alimentació, la salut i l'economia pagesa. La nefesta classe política catalana que ha de dirigir el país i no ha sabut fer un pas valent per contrastar i allunyar dubtes a la seua ciutadania, imposant la clàusula de salvaguarda fins que no s'esvaeixin els dubtes, com han fet altres països. La nefesta classe política catalana que no facilita la participació barrant el pas al debat públic, sincer, argumentat i contrastat.

Seguirem lluitant per la veritat, la democràcia, la salut, l'alimentació sana i ecològica, la sobirania alimentària i per l'economia pagesa i no l'agroindústria que beneficia uns pocs.


Companyes i companys: Visca la terra!


Jordi Soldevila

dissabte, 13 de juny de 2009

TRANSPARÈNCIA SENSE FILTRE


Estranyament perdut, com el misteri
que cada any ens regala la natura
Quin goig poder gaudir la llum, res l'atura
el solstici solar involuntari

RIEROL


Sol i aigua banyen la pell
Adquireixo plena consciència
Inconscient d'aquest univers
I gaudeixo d'aquesta màgia

dimarts, 9 de juny de 2009

TORTUGA


Sortirem aviat de la closca
que inversament insadollable
anota a la pell tosca
l'engruna salvatge i insaciable.

diumenge, 7 de juny de 2009

CUCUT REIAL

DIVENDRES 5 DE JUNY

Fot Joan (Ca la lluna)
Abans d'ahir el Joan va venir corrents cap a casa per buscar una càmera fotogràfica, mentre feinejava per fora havia vist un jove cucut reial! Vaig ajudar a buscar-la però no li vaig donar gaire importància al fet. Enguany ha estat un esclat de mixons! I mentre ell se'n tornava per a fer la foto, ja vaig veure una preciosa cadernera volar davant meu. Quan m'hi apropo, el cucut surt volant.

- I què té d'especial un cucut reial?

Llavors em va explicar : - El cucut reial (Clamator glandarius), com el seu parent el cucut (Cuculus canorus), és un nidificador estival que no cova, sinó que pon els ous en nius d'altres ocells que li fan la feina. L'espècie parasitada pel cucut reial és la garsa (Pica pica).

El Joan feia dies que sentia un gran escàndol sobre un garrofer molt a prop de casa. En apropar-se va veure el jove cucut de tamany més gros que els progenitors (adoptats) que li donaven de menjar. És aquest que se li va girar d'esquena quan va fer la fotografia.

LA GUINEU

Tenim algunes evidències de guineu molt a prop de casa. La primera evidència va ser quan van desaparèixer les gallines que un any, per casualitat, vam decidir tenir.
Dic casualitat perquè va ser així. Els meus fills, eren molt jovenets i passejant pel Firagost els van regalar un pollet a cadascun. D'entrada tant el seu pare com jo vam declinar el regal però ells, com no podia ser d'una altra manera, van demanar-nos amb molt d'entusiasme, que si accedíem a acceptar l'oferiment, se'n farien càrrec dels pollets.
Evidentment, la feina va recaure sobre el Joan (com els hamsters, els periquitos, els peixos, els gats, els gossos... i tota bèstia que s'apropa a casa nostra), però el fet que els pollets es van convertir en gallines ponedores ens va agradar.
Un dia, però, vam trobar el galliner obert i només unes quantes plomes dins...
Fins un any més tard, en adonar-nos un vespre que el plor que sentíem no era d'un gat ni d'un nen sinó d'una guineu, vam relacionar qui havia estat l'artífex de la desaparició de les nostres gallinetes.
Em sap greu que la padrina culpabilitzés el gos del veí. Les evidències, però, delaten la guineu. No em sap greu que se les hagi menjat, m'encanta tenir aquesta visita de tant en tant...

  • La meva filla va trobar aquestes petjades prop del riu Francolí. Són de guineu.
  • Un vespre d'estiu, tornant d'un passeig que havíem fet cap el riu, se'ns començava a fer fosc. Vam fer una mica de camp a través i, buscant un lloc per baixar un marge, vam trobar el cau. Mai havia fet una troballa com aquella i em vaig entusiasmar de debò! Feia molta pudor, hi havia plomes i excrements davant la porta. Com que les guineus no són massa netes (no és precisament la seva virtut) vam saber que estava habitat.
  • Però l'any passat, en arribar la tardor (moment d'independència dels cadells) varem veure unes quantes guineus mortes per diferents carreteres de la comarca. El més trist és que per la carretera que passa prop de casa nostra, vaig fotografiar aquesta. No sé si és la nostra amiga, però el cert és que el cau està abandonat i ja no la sentim els vespres d'hivern...


Fotografies: Cèlia (Valls)

dissabte, 6 de juny de 2009

EL PICOT

DIUMENGE 31 DE MAIG

Fa més de vint anys que visc al camp. Mica en mica s'ha anat transformant d'un camp de conreu de secà a petites bosquines on els animals s'hi van apropant ja que s'hi està creant un nou hàbitat.
Fins que no vam posar una tanca per tot el voltant, rebíem la visita cada vespre de la guineu. Un dia us ensenyaré el seu cau. El vam fotografiar fa dos anys però ara ja és un cau abandonat. Molt a prop, s'hi torna a conrear i segur que no hi estava massa tranquil·la.

També tenim, des de sempre, la companyia de la puput. Cada matí, quan sortíem per anar cap a l'escola, ens feia el seu vol per donar-nos el bon dia. Als nens i a mi ens agradava veure-la perquè és una mica presumida i passeja perquè se la mirin bé. I dic que ens agradava perquè els nens ja són més grans i tenen d'altres horaris. Comencen a alçar també el seu vol.

Fa vint anys teníem més visites de pit roig a l'hivern que no pas ara, en canvi, des de fa tres anys ens desperta un rossinyol escandalós que, malgrat tingui un cant preciós, ens desperta una mica massa aviat.

També sentim el cant nupcial i el soroll d'un picot fent el niu i, enguany, com a premi, hem contemplat una meravella de la natura, com aprenia a volar un poll de picot.
Tot i que va ser una troballa feta per casualitat, sospitàvem que ens trobàvem molt a prop d'on tenia el niu, per tots els cants i sorolls que havíem escoltat aquests darrers anys.

El Joan va anar a buscar una càmera i aquí podem veure el resultat:

  • El Joan troba el niu mentre passeja per sota el garrofer. S'hi ha dirigit perquè ha sentit un soroll que l'alerta. Mentre mira el niu, surt un poll que vol emprendre el vol. No té prou força a les ales i cau a terra.
  • Fotografies Joan (Ca la lluna)
  • No sap si podrà sobreviure, si li passa alguna cosa a les ales però decideix no apropar-s'hi per donar-li alguna oportunitat. Ens ve a buscar corrents. No sempre hi som tots, però aquest diumenge sí que varem tenir la sort de poder contemplar com el poll es dirigeix cap a l'arbre fent saltets.

  • No sabem si apropar-nos o no, segur que algú se'l menjarà, no sobreviurà. La cara dels meus fills és de tristesa però no podem deixar de mirar. De sobte ja no el veiem!
  • Davant la nostra admiració, comença a pujar pel tronc fins arribar novament a l'alçada del niu.
  • I com qui no vol la cosa, surt volant davant nostre i fem un gran somriure. Amb tants anys encara no havíem assistit a un espectacle com aquest. Un bon auguri de final de curs!

dimecres, 13 de maig de 2009

GREENPEACE


MOLTES FELICITATS A GREENPEACE!
VOLEU SABER PER QUÈ?

dilluns, 11 de maig de 2009

HI HA UNA ALTRA MANERA DE FER POESIA,

LA LLUITA PER SER PERSONES, PER SER HUMANES.



Sóc persona
i sóc dona.
La meva filla és persona
i és dona.
El meu fill és persona
i és home.
No hi ha un millor
que l'altre,
els dos són persones
i desitjo que ho entenguin.

CONILLET DE VELLUT



Fotografies: Cèlia (Puig d'en Marc)



Aquesta setmana, passejant per paradisos ben propers, hem trobat un conill ferit i espantat. El conillet, que estava vora el camí, a ple sol, movia les potetes del davant, per poder córrer en veure'ns tot i que no podia. Tenia paraplegia a les potes del darrere i no ho podia fer. Era petit i bonic i d'un pelatge grisós i molt suau.
La natura ha fet el seu curs i, per salvatge que ens sembli, l'havia ferit alguna altra bèstia. Pensem que havia estat l'intent errat d'aliment d'un Falcó que escoltàvem cridar sobre els nostres caps. O potser l'havia ferit un gos que ens havíem creuat feia breus instants, o potser una guineu, vés a saber!
El cert és que ens havíem trobat un conillet ben ferit i no tenia cap possibilitat de sobreviure al bell mig d'un camí, en ple sol i una paraplegia que l'impedia fugir corrents...

dilluns, 6 d’abril de 2009

RENAIXENÇA, NOVA ESPERANÇA



Aquestes fotografies han estat fetes aquesta primavera 2009 pel Miquel.

Has vist la pluja? / (cançó original: Have you ever seen the rain?", de la Creedence Clearwater)



Fa temps algú em va dir i hi ha calma vol dir que

ja no, no pot trigar a ploure avui

Quan s'acabi tot això el sol tornarà brillar

i no, no ens deixarà a les fosques



Digue'm si no has vist ploure mai de nit?

Digue'm si no has vist ploure a mig matí en dies assolellats?



Ja fa dies que aquest sol esta fred i encara plou

ja no! no pot trigar a fer calor

sempre em sembla que es igual

el món gira, amunt i avall,

i no, ningú no ho atura


Digue'm si no...


Ja fa dies que aquest sol

esta fred i encara plou

ja no! no pot trigar a fer calor

sempre em sembla que es igual

el món gira, amunt i avall,

i no, ningú no ho atura


Digue'm si no...

dijous, 19 de març de 2009

DOL I DOL



Ànima trista
d'herois extingits.
Ferides amarrades
per desigualtats,
per ambicions...

CANVIS


Sentir més estones
positives que negatives.
Sentir més pau
i és tot un canvi.

divendres, 16 de gener de 2009

DOLOR DE MARE


Sol de matí
deixant passar la fosca,
por de la nit
foragitant la llum,
esclau del pas del temps.


Batalla Pont de Goi

dimecres, 14 de gener de 2009

PROP DEL DOL

GUERRES


Ànima afligida.
Els herois que s'extingeixen
per dolces ferides.

divendres, 9 de gener de 2009

PARADISOS FINALS

Fot. Àlida Guasch

Per l'Antoni, el meu pare

i les passejades que fem junts.


Gaudir

de dies dolços,

de caminades

per paradisos

tan propers.


Gaudir

de caminades

de dies dolços

per paradisos

tan propers.


Gaudir

de caminades

per paradisos

de dies dolços

tan propers.


Gaudir

per paradisos

de caminades

de dies dolços

tan propers.


dilluns, 5 de gener de 2009

SENTITS

Fotografia: Àlida Guasch

ELS SENTITS DE LA TERRA

(amb tornada)


M’agradaria veure pensaments i emocions,

i objectes amb ànima

(en total equilibri,

anant a qualsevol destí).



M’agradaria tastar les situacions inverses

i la maduresa generosa

(en total equilibri,

anant a qualsevol destí).



M’agradaria olorar experiències passades

i la sensació de pau

(en total equilibri,

anant a qualsevol destí).



M’agradaria escoltar el so dels arbres

i la música dels colors

(en total equilibri,

anant a qualsevol destí).



M’agradaria tocar núvols i estrelles

i la tendresa de l’aigua

(en total equilibri,

anant a qualsevol destí).


dimarts, 30 de desembre de 2008

JOC LITERARI i POEMA MARIO BENEDETTI

Bitàcola Nau Interestel·lar TQVUMJD

Comandant S3E3

Planeta terra

16:29 p.m.

6º C


Infome de vida del planeta terra:


He trobat uns habitants de costums estranys, uns costums que detallaré en el proper informe. Passo a definir l’estranya constitució física, la qual, desmenteix la teoria actual sobre la constitució física dels habitants del cosmos, feta pel professor A0Z0.

La majoria dels habitants de la terra tenen cintura i dos camalls, tot i que no m’estranya que l’índex de contaminació sigui tan alta perquè no tenen cap.

Curiosament s’aguanten amb pinces als estenedors dels balcons, ja que tampoc tenen peus com la majoria d’éssers vius que hem estudiat en els diferents sistemes solars. La meva suposició modesta (cal demostrar-la científicament encara) és que s’estenen per no avorrir-se dins les cases. Tampoc tenen mans i, ha de ser per aquest motiu, que no poden fer massa coses per netejar el planeta, ja que tant si vaig cap a mar com si vaig cap a muntanya, trobo runa i deixalla per tot arreu...


CONCLUSIÓ FINAL:


Els humans són fisiològicament freds i transparents, dròpols i marrans de mena i es mouen i viuen segons bufi el vent.


MARIO BENEDETTI

MARE TERRA

DE ÁRBOL A ÁRBOL

a ambrosio y silvia

Los árboles
¿serán acaso solidarios?
¿digamos el castaño de los campos elíseos
con el quebrancho de entre ríos
o los olivos de jaén
con los sauces de tacuarembó?

¿le avisará la encina de westfalia
al flaco alerce de tirol
que administre mejor su trementina?

y el caucho de pará
o el baobab en las márgenes del cuanza
¿provocarán al fin la verde angustia
de aquel ciprés de la mission dolores
que cabeceaba en frisco
california?

¿se sentirá el ombú en su pampa de rocío
casi un hermano de la ceiba antillana?

los de este parque o aquella floresta
¿se dirán de copa a copa que el muérdago
otrora tan sagrado entre los galos
ahora es apenas un parásito
con chupadores corticales?

¿sabrán los cedros del líbano
y los caobos de corinto
que sus voraces enemigos
no son la palma de camagüey
ni el eucalipto de tasmania
sino el hacha tenaz del leñador
la sierra de las grandes madereras
el rayo como látigo en la noche?

Poema, Mario Benedetti

espai de llibertat: Fundació terra

Video: the piano

Relat: Gaia, mare terra

Fundació mediterrània mare terra

Greenpeace: viquipèdia

Greenpeace: 25 anys de lluita

Trailer pel·lícula terra