EL PICOT

DIUMENGE 31 DE MAIG

Fa més de vint anys que visc al camp. Mica en mica s'ha anat transformant d'un camp de conreu de secà a petites bosquines on els animals s'hi van apropant ja que s'hi està creant un nou hàbitat.

Fins que no vam posar una tanca per tot el voltant, rebíem la visita cada vespre de la guineu. Un dia us ensenyaré el seu cau. El vam fotografiar fa dos anys però ara ja és un cau abandonat. Molt a prop, s'hi torna a conrear i segur que no hi estava massa tranquil·la.

També tenim, des de sempre, la companyia de la puput. Cada matí, quan sortíem per anar cap a l'escola, ens feia el seu vol per donar-nos el bon dia. Als nens i a mi ens agradava veure-la perquè és una mica presumida i passeja perquè se la mirin bé. I dic que ens agradava perquè els nens ja són més grans i tenen d'altres horaris. Comencen a alçar també el seu vol.

Fa vint anys teníem més visites de pit roig a l'hivern que no pas ara, en canvi, des de fa tres anys ens desperta un rossinyol escandalós que, malgrat tingui un cant preciós, ens desperta una mica massa aviat.

També sentim el cant nupcial i el soroll d'un picot fent el niu i, enguany, com a premi, hem contemplat una meravella de la natura, com aprenia a volar un poll de picot.

Tot i que va ser una troballa feta per casualitat, sospitàvem que ens trobàvem molt a prop d'on tenia el niu, per tots els cants i sorolls que havíem escoltat aquests darrers anys.

El Joan va anar a buscar una càmera i aquí podem veure el resultat:

• El Joan troba el niu mentre passeja per sota el garrofer. S'hi ha dirigit perquè ha sentit un soroll que l'alerta. Mentre mira el niu, surt un poll que vol emprendre el vol. No té prou força a les ales i cau a terra.
  

• Fotografies Joan (Ca la lluna)
• No sap si podrà sobreviure, si li passa alguna cosa a les ales però decideix no apropar-s'hi per donar-li alguna oportunitat. Ens ve a buscar corrents. No sempre hi som tots, però aquest diumenge sí que varem tenir la sort de poder contemplar com el poll es dirigeix cap a l'arbre fent saltets.

• No sabem si apropar-nos o no, segur que algú se'l menjarà, no sobreviurà. La cara dels meus fills és de tristesa però no podem deixar de mirar. De sobte ja no el veiem!

• Davant la nostra admiració, comença a pujar pel tronc fins arribar novament a l'alçada del niu.

• I com qui no vol la cosa, surt volant davant nostre i fem un gran somriure. Amb tants anys encara no havíem assistit a un espectacle com aquest. Un bon auguri de final de curs!