Tenim algunes evidències de guineu molt a prop de casa. La primera evidència va ser quan van desaparèixer les gallines que un any, per casualitat, vam decidir tenir.
Dic casualitat perquè va ser així. Els meus fills, eren molt jovenets i passejant pel Firagost els van regalar un pollet a cadascun. D'entrada tant el seu pare com jo vam declinar el regal però ells, com no podia ser d'una altra manera, van demanar-nos amb molt d'entusiasme, que si accedíem a acceptar l'oferiment, se'n farien càrrec dels pollets.
Evidentment, la feina va recaure sobre el Joan (com els hamsters, els periquitos, els peixos, els gats, els gossos... i tota bèstia que s'apropa a casa nostra), però el fet que els pollets es van convertir en gallines ponedores ens va agradar.
Un dia, però, vam trobar el galliner obert i només unes quantes plomes dins...
Fins un any més tard, en adonar-nos un vespre que el plor que sentíem no era d'un gat ni d'un nen sinó d'una guineu, vam relacionar qui havia estat l'artífex de la desaparició de les nostres gallinetes.
Em sap greu que la padrina culpabilitzés el gos del veí. Les evidències, però, delaten la guineu. No em sap greu que se les hagi menjat, m'encanta tenir aquesta visita de tant en tant...
Dic casualitat perquè va ser així. Els meus fills, eren molt jovenets i passejant pel Firagost els van regalar un pollet a cadascun. D'entrada tant el seu pare com jo vam declinar el regal però ells, com no podia ser d'una altra manera, van demanar-nos amb molt d'entusiasme, que si accedíem a acceptar l'oferiment, se'n farien càrrec dels pollets.
Evidentment, la feina va recaure sobre el Joan (com els hamsters, els periquitos, els peixos, els gats, els gossos... i tota bèstia que s'apropa a casa nostra), però el fet que els pollets es van convertir en gallines ponedores ens va agradar.
Un dia, però, vam trobar el galliner obert i només unes quantes plomes dins...
Fins un any més tard, en adonar-nos un vespre que el plor que sentíem no era d'un gat ni d'un nen sinó d'una guineu, vam relacionar qui havia estat l'artífex de la desaparició de les nostres gallinetes.
Em sap greu que la padrina culpabilitzés el gos del veí. Les evidències, però, delaten la guineu. No em sap greu que se les hagi menjat, m'encanta tenir aquesta visita de tant en tant...
- La meva filla va trobar aquestes petjades prop del riu Francolí. Són de guineu.
- Un vespre d'estiu, tornant d'un passeig que havíem fet cap el riu, se'ns començava a fer fosc. Vam fer una mica de camp a través i, buscant un lloc per baixar un marge, vam trobar el cau. Mai havia fet una troballa com aquella i em vaig entusiasmar de debò! Feia molta pudor, hi havia plomes i excrements davant la porta. Com que les guineus no són massa netes (no és precisament la seva virtut) vam saber que estava habitat.
- Però l'any passat, en arribar la tardor (moment d'independència dels cadells) varem veure unes quantes guineus mortes per diferents carreteres de la comarca. El més trist és que per la carretera que passa prop de casa nostra, vaig fotografiar aquesta. No sé si és la nostra amiga, però el cert és que el cau està abandonat i ja no la sentim els vespres d'hivern...
Fotografies: Cèlia (Valls)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada