dilluns, 11 de maig del 2009

HI HA UNA ALTRA MANERA DE FER POESIA,

LA LLUITA PER SER PERSONES, PER SER HUMANES.



Sóc persona
i sóc dona.
La meva filla és persona
i és dona.
El meu fill és persona
i és home.
No hi ha un millor
que l'altre,
els dos són persones
i desitjo que ho entenguin.
Escrit per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. Cèlia11 de maig del 2009, a les 10:21

    5 Pensaments:

    menta fresca ha dit...

    Quina força en el discurs d'aquesta dona.
    L'esperança en el futur pels nostres fills pasa per que ho entenguin. Però no solament els musulmans sino tots i em refereixo a tot el que està pasant avui a casa nostre, als carrers, a les universitats.
    Sempre em sentireu a dir, respectem la llibertat col.lectiva, ens respectem a nosaltres mateixos.
    dijous, 26 / març / 2009 11:57:00 CET
    Té la mà Maria - Reus ha dit...

    sé dona i no morir en l'intent

    petons
    dijous, 26 / març / 2009 12:09:00 CET
    Striper ha dit...

    Abaix la ignorancia i la estupideza.
    dijous, 26 / març / 2009 13:39:00 CET
    XeXu ha dit...

    Amb una bona educació de la canalla, es poden revertir molts problemes que hem tingut al llarg de la història.
    dijous, 26 / març / 2009 21:43:00 CET
    caterina ha dit...

    Malgrat la llibertat aconseguida per la dona, pens que ser-ho és molt complicat. Abans només s'havia de preocupar pe rles feines de casa i els fills. Ara, s'ha d'ocupar d eles feines de casa, els fills, la feina, etc. Fins a quin punt això és més llibertat? Sort que molts homes estan canviant la seva actitud, pero encara queda molt per fer...

    Una abraçada!
    dissabte, 28 / març / 2009 10:39:00 CET

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)