Aquesta setmana, passejant per paradisos ben propers, hem trobat un conill ferit i espantat. El conillet, que estava vora el camí, a ple sol, movia les potetes del davant, per poder córrer en veure'ns tot i que no podia. Tenia paraplegia a les potes del darrere i no ho podia fer. Era petit i bonic i d'un pelatge grisós i molt suau.
La natura ha fet el seu curs i, per salvatge que ens sembli, l'havia ferit alguna altra bèstia. Pensem que havia estat l'intent errat d'aliment d'un Falcó que escoltàvem cridar sobre els nostres caps. O potser l'havia ferit un gos que ens havíem creuat feia breus instants, o potser una guineu, vés a saber!
El cert és que ens havíem trobat un conillet ben ferit i no tenia cap possibilitat de sobreviure al bell mig d'un camí, en ple sol i una paraplegia que l'impedia fugir corrents...
la màgia de la vida
ResponEliminaRECULL DE PENSAMENTS DE TRANSPARÈNCIA
ELS PENSAMENTS QUE HAVIEN ESTAT PUBLICATS A TRANSPARÈNCIA ESTAN RECOLLITS A LA PART DRETA DEL BLOC ALS BOTONS DE COLOR LILA. PER LLEGIR-LOS CAL CLICAR SOBRE EL BOTÓ.
CONILLET DE VELLUT
Posted by Picasa
Aquesta setmana, passejant per paradisos ben propers, hem trobat un conill ferit i espantat. El conillet, que estava vora el camí, a ple sol, movia les potetes del davant, per poder córrer en veure'ns tot i que no podia. Tenia paraplegia a les potes del darrere i no ho podia fer. Era petit i bonic i d'un pelatge grisós i molt suau.
La natura ha fet el seu curs i, per salvatge que ens sembli, l'havia ferit alguna altra bèstia. Pensem que havia estat l'intent errat d'aliment d'un Falcó que escoltàvem cridar sobre els nostres caps. O potser l'havia ferit un gos que ens havíem creuat feia breus instants, o potser una guineu, vés a saber!
El cert és que ens havíem trobat un conillet ben ferit i no tenia cap possibilitat de sobreviure al bell mig d'un camí, en ple sol i una paraplegia que l'impedia fugir corrents...
RECULL Paradisos propers
14 Pensaments:
Cesc ha dit...
Quines terres tant properes, quines imatges que en silenci es poden repassar oi... Moltes gràcies per tot :)
dimarts, 14 / abril / 2009 19:27:00 CEST
USD ha dit...
llegia el post i mirava les fotos mentre pensava en la cançó de Serrat
dimarts, 14 / abril / 2009 20:30:00 CEST
Striper ha dit...
Pobret pero encara que sembli cruel es la natura.
dimarts, 14 / abril / 2009 21:01:00 CEST
Carme ha dit...
Només el títol ja m'ha fet pensar en la cançó de Serrat. Pobre conillet!
dimarts, 14 / abril / 2009 21:10:00 CEST
menta fresca ha dit...
Hola!
el dinar va anar bé, gràcies!
I el conillet, que n'heu fet? Jo és que soc tant fava amb els que pateixen, siguin persones o animalons...
dimarts, 14 / abril / 2009 21:18:00 CEST
Nymnia ha dit...
Quin animaló més bonic... Què li ha passat al final? Si que és cruel la natura, si...
dimecres, 15 / abril / 2009 00:38:00 CEST
caterina ha dit...
Quina preciositat de conillet! M'encanten els animals i està bé passar uns dies de vacances envoltada de natura. Per Mallorca, almenys a Palma, el bon temps no ha acompanyat la setmana santa i de moment seguim així...
Besets!
dimecres, 15 / abril / 2009 08:41:00 CEST
Abogada en Bcn ha dit...
Fa uns dies vam comprar el cd del Serrat on surt la cançó i em passo el dia cantant conillet de vellut! quina casualitat...
dijous, 16 / abril / 2009 02:13:00 CEST
zel ha dit...
Pobrissó, sort que sempre hi ha bona gent... que mono...
dijous, 16 / abril / 2009 18:54:00 CEST
Cèlia ha dit...
Suposo que ja us ho podeu imaginar però no ho he volgut escriure. potser un altre dia l'esdevenir...
dijous, 16 / abril / 2009 19:13:00 CEST
- assumpta - ha dit...
També he anat llegint el post tararejant la cançó d'en Serrat.
Ara m'he quedat muda de cop.
Encara que m'ho podia suposar.
No obstant, estarà content si m´s no d'haver trobat algú com vosaltres en el seu últim capítol i amb aquest petit i tendre homenatge.
Un petó!
diumenge, 19 / abril / 2009 22:55:00 CEST
Els del PiT ha dit...
No em diguis que...
Nosaltres l'estiu passat vam recollir un canari de la riera que no pintava gens bé. Ara viu amb nosaltres, no és un canari bonic (més aviat és una evolució de pokemon), però encara viu i s'engreixa... Em fa sentir bé pensar que li estem allargant la vida.
Em sap greu pel què imagino.
dimecres, 22 / abril / 2009 01:11:00 CEST
Anònim ha dit...
Cap a la casola!!!!
Óscar
diumenge, 26 / abril / 2009 20:24:00 CEST
Cèlia ha dit...
Oscar, a la cassola mai, no menjo conill per res del món!!!!
Després de moltes cures, no va poder sobreviure. Les lesions internes... en fi! Ha tornat s la terra per poder donar més vida...