Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paradisos propers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paradisos propers. Mostrar tots els missatges
dimecres, 7 de juliol del 2010
ESQUIROL A CA LA LLUNA
Fot. Cèlia (Ca la lluna)
Fa dies que el Joan l'havia vist a l'entrada del camí de casa, però des d'ahir, que em vaig posar a treballar al balconet del meu estudi (la wifi m'ho permet!), vaig començar a rebre una visita molt agradable, l'esquirolet!
Per fi jo també l'he vist! No es deixa fotografiar i se'n va quan sent el mínim soroll, però és bonic, bonic i em té el cor robat!
Quan pugui fer-li una foto millor i, de cara si pot ser, ja la penjaré.
Em sento molt afortunada poder compartir estonetes amb aquests veïns tan simpàtics, perquè enguany només em sentia acompanyada de vespes, formigues i mosquits!
dissabte, 6 de juny del 2009
EL PICOT
DIUMENGE 31 DE MAIG
Fa més de vint anys que visc al camp. Mica en mica s'ha anat transformant d'un camp de conreu de secà a petites bosquines on els animals s'hi van apropant ja que s'hi està creant un nou hàbitat.
Fins que no vam posar una tanca per tot el voltant, rebíem la visita cada vespre de la guineu. Un dia us ensenyaré el seu cau. El vam fotografiar fa dos anys però ara ja és un cau abandonat. Molt a prop, s'hi torna a conrear i segur que no hi estava massa tranquil·la.
També tenim, des de sempre, la companyia de la puput. Cada matí, quan sortíem per anar cap a l'escola, ens feia el seu vol per donar-nos el bon dia. Als nens i a mi ens agradava veure-la perquè és una mica presumida i passeja perquè se la mirin bé. I dic que ens agradava perquè els nens ja són més grans i tenen d'altres horaris. Comencen a alçar també el seu vol.
Fa vint anys teníem més visites de pit roig a l'hivern que no pas ara, en canvi, des de fa tres anys ens desperta un rossinyol escandalós que, malgrat tingui un cant preciós, ens desperta una mica massa aviat.
També sentim el cant nupcial i el soroll d'un picot fent el niu i, enguany, com a premi, hem contemplat una meravella de la natura, com aprenia a volar un poll de picot.
Tot i que va ser una troballa feta per casualitat, sospitàvem que ens trobàvem molt a prop d'on tenia el niu, per tots els cants i sorolls que havíem escoltat aquests darrers anys.
El Joan va anar a buscar una càmera i aquí podem veure el resultat:
- El Joan troba el niu mentre passeja per sota el garrofer. S'hi ha dirigit perquè ha sentit un soroll que l'alerta. Mentre mira el niu, surt un poll que vol emprendre el vol. No té prou força a les ales i cau a terra.
Fotografies Joan (Ca la lluna)- No sap si podrà sobreviure, si li passa alguna cosa a les ales però decideix no apropar-s'hi per donar-li alguna oportunitat. Ens ve a buscar corrents. No sempre hi som tots, però aquest diumenge sí que varem tenir la sort de poder contemplar com el poll es dirigeix cap a l'arbre fent saltets.
dilluns, 11 de maig del 2009
CONILLET DE VELLUT
Fotografies: Cèlia (Puig d'en Marc)
Aquesta setmana, passejant per paradisos ben propers, hem trobat un conill ferit i espantat. El conillet, que estava vora el camí, a ple sol, movia les potetes del davant, per poder córrer en veure'ns tot i que no podia. Tenia paraplegia a les potes del darrere i no ho podia fer. Era petit i bonic i d'un pelatge grisós i molt suau.
La natura ha fet el seu curs i, per salvatge que ens sembli, l'havia ferit alguna altra bèstia. Pensem que havia estat l'intent errat d'aliment d'un Falcó que escoltàvem cridar sobre els nostres caps. O potser l'havia ferit un gos que ens havíem creuat feia breus instants, o potser una guineu, vés a saber!
El cert és que ens havíem trobat un conillet ben ferit i no tenia cap possibilitat de sobreviure al bell mig d'un camí, en ple sol i una paraplegia que l'impedia fugir corrents...
dijous, 19 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





