CONILLET DE VELLUT

Fotografies: Cèlia (Puig d'en Marc)

Aquesta setmana, passejant per paradisos ben propers, hem trobat un conill ferit i espantat. El conillet, que estava vora el camí, a ple sol, movia les potetes del davant, per poder córrer en veure'ns tot i que no podia. Tenia paraplegia a les potes del darrere i no ho podia fer. Era petit i bonic i d'un pelatge grisós i molt suau.
La natura ha fet el seu curs i, per salvatge que ens sembli, l'havia ferit alguna altra bèstia. Pensem que havia estat l'intent errat d'aliment d'un Falcó que escoltàvem cridar sobre els nostres caps. O potser l'havia ferit un gos que ens havíem creuat feia breus instants, o potser una guineu, vés a saber!
El cert és que ens havíem trobat un conillet ben ferit i no tenia cap possibilitat de sobreviure al bell mig d'un camí, en ple sol i una paraplegia que l'impedia fugir corrents...